DE ETXABE OSTEOPATA PSICONEUROINMUNÒLEG
La informació d'aquest lloc descriu entre d'altres coses part de la meva experiència i investigació personal durant la meva etapa amb un càncer de pulmó.
No sóc metge, sóc osteòpata i psiconeuroinmunòleg i tota la informació que pots trobar aquí s'ha de considerar un consell complementari dins de l'àmbit que m'és permès.
Tota aquesta informació i la que puguis rebre a consulta no té com a finalitat diagnosticar o garantir el no agreujament d'un procés oncològic. La intenció és complementar aquells tractaments que has decidit de fer junt amb els teus oncòlegs.
Si us plau, parleu amb el vostre metge sobre què us convé i això sí, preneu les rendes de la vostra pròpia curació.
BIOGRAFIA DEL CÀNCER
Pocs llibres poden ajudar tant a entendre el càncer dençà que es té coneixement com "L'emperador de tots els mals", una investigació periodística exhaustiva i molt documentada sobre les polítiques del càncer escrita per Siddhartha Mukherjee.
En aquest Premi Pulitzer d'assaig de l'any 2011 podem veure sota quines pressions i condicionants prenen decisions els metges.
Amb un model a mig camí entre la investigació i la història novel·lada, esquitxat de múltiples cites d'investigadors, escriptors i periodistes, el doctor Mukherjee fa una descripció del context polític i social que envolta el càncer des de Galeno i l'antic Egipte fins a la caracterització recent del genoma del càncer amb especial èmfasi en els fets ocorreguts en els darrers cinquanta anys.
El resum d'aquests anys ve determinat per les falses promeses de les dècades dels seixanta i setanta, en què tots els investigadors semblaven tenir una solució per curar el càncer, als problemes dels vuitanta, quan fracassen alguns abordatges terapèutics, i el realisme moltes vegades cruel dels noranta, en què es comença a contemplar el càncer com una malaltia molt heterogènia.
I fins avui.
Indispensable per veure que en alguns aspectes la lluita contrra el càncer no sembla que s'estigui guanyant.
SITUACIÓ ACTUAL A ESPANYA
Les xifres del càncer a Espanya és un informe anual editat per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) en col·laboració amb la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN) que, amb motiu del Dia Mundial del Càncer, recull les dades d'incidència, mortalitat, supervivència i prevalença de càncer a Espanya.
El propòsit d'aquest informe és oferir als professionals sanitaris, investigadors i la població en general les dades més actualitzades sobre el càncer a Espanya, comparant alguns d'ells amb els dels països del nostre entorn.
TRACTAMENTS ACTUALS
Els tractaments més comuns són la cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia i avui dia la immunoteràpia. Existeixen altres opcions actualment com teràpies dirigides, teràpia hormonal i fins i tot laser, però em centraré en els més habituals.
Cirurgia
La cirurgia és un tractament comú per a molts tipus de càncer. Durant l'operació, el cirurgià extreu una massa de cèl·lules cancerígenes (tumor) , potser part dels teixits circumdants i fins i tot gànglis que es puguin haver vist afectats.
A vegades, la cirurgia es duu a terme per a alleujar els efectes secundaris causats per un tumor.
Quimioteràpia
La quimioteràpia es refereix a la combinació de medicaments que s'utilitzen per a eliminar les cèl·lules cancerígenes. Els medicaments es poden administrar de manera oral, com una injecció o directament en un vas sanguini (via intravenosa). Es poden administrar diferents tipus de medicaments de forma simultània o un seguit de l'altre.
Radioteràpia
La radioteràpia utilitza partícules o llavors radioactives per a eliminar les cèl·lules cancerígenes. Les cèl·lules d'aquest tipus creixen i es divideixen més ràpid que les cèl·lules normals del cos. Pel fet que la radiació és més perjudicial per a les cèl·lules que creixen ràpidament, la radioteràpia danya les cèl·lules cancerígenes més que les cèl·lules normals. Això evita que les cèl·lules cancerígenes creixin i es divideixin, la qual cosa porta a la mort cel·lular.
Immunoteràpia
La inmunoterapia es un tipus de tractament per al càncer que depèn de la capacitat del cos per a combatre infeccions (sistema immunitari). Aquesta teràpia utilitza substàncies produïdes pel cos o en un laboratori per a ajudar el sistema immunitari a treballar més dur o de manera més enfocada per a combatre el càncer.
Això ajuda al seu cos a desfer-se de les cèl·lules cancerígenes.
La immunoteràpia funciona al detenir o frenar el creixement de les cèl·lules cancerígenes.
evitant que el càncer es propagui a altres parts del cos impulsant la capacitat del sistema immunitari d'eliminar les cèl·lules cancerígenes.
Aquests medicaments es van dissenyar per a buscar i atacar unes certes parts d'una cèl·lula cancerígena. Alguns tenen toxines o substàncies radioactives unides a ells. La immunoteràpia s'administra a través d'una injecció o per via intravenosa.
Com funciona?
La diana d'aquesta teràpia és el PD-1, proteïna que es troba en les cèl·lules T (un tipus de cèl·lula immunitària) que ajuda al cos a mantenir sota control les respostes immunitàries. Quan PD-1 s'uneix a una altra proteïna anomenada PD-L1, ajuda a evitar que les cèl·lules T destrueixin altres cèl·lules, com les cèl·lules canceroses
No tothom en procés oncològic és adient per a rebre tractatment per immunoteràpia, normalment es considera bon candidat qui presenta una alta expressió de PD-1 (pel d'amunt d'un 50%).
QUÈ ÉS L'ONCOLOGIA INTEGRATIVA?
L'oncologia integrativa és un enfocament que combina pràctiques convencionals de tractament del càncer amb teràpies complementàries i canvis en l'estil de vida.
L'objectiu és tractar a la persona de manera integral, abordant no sols la malaltia, sinó també el benestar general i la qualitat de vida.
Algunes de les teràpies complementàries comunes que s'utilitzen en l'oncologia integrativa són la suplementació, la teràpia nutricional, incloses pautes de dejuni i d'activitat física i estan dissenyades per a ajudar a controlar els símptomes, potenciar o millorar els tractaments mèdics, l'enfortiment del sistema immunològic, reduir els efectes adversos d'aquests tractaments i en definitiva millorar la qualitat de vida durant el tractament del càncer.
Aquest enfocament està recolzat per nombrosos estudis i s'integra amb el tractament convencional per a proporcionar la millor cura possible.
És una opció complementària que respecta les decisions i preferències del pacient en el procés del seu tractament.
QUE VOL DIR PRENDRE LES RENDES DE LA TEVA PRÒPIA CURACIÓ?
· VULL SER PART ACTIVA DE LA MEVA CURACIÓ
· ASPECTES NUTRICIONALS - (DEJUNI, DIETA IMITACIÓ DEJUNI, KETO)
· SUPLEMENTACIÓ
· REFERÈNCIES (ESTUDIS, ARTÍCLES I TESTIMONIS (EN PERMANENT ACTUALITZACIÓ)
VULL SER PART ACTIVA DE LA MEVA CURACIÓ
Passat el primer moment en què s'és diagnosticat amb qualsevol mena de càncer i es rep per part dels oncòlegs la informació de si hi ha possibilitat d'intervenció i/o tractament previ o posterior, el malalt s'enfronta a una important pregunta, i és si es posa de forma exclusiva en mans dels metges o per la seva part pot i vol ser part activa del procés.
No és fàcil decidir que es vol fer alguna cosa complementària als tractaments que puguin ser prescrits.
D'una banda, s'ha d'aconseguir la informació de qualitat que ens permeti triar quines possibilitats podem afegir, (pautes de vida, canvis nutricionals, ús de suplementació, etc...), i d'altra s'ha de veure com gestionar aquesta decisió amb els equips d'oncòlegs.
Aquests, sinó en tots els casos si en molts d'ells, són poc o gens propicis a validar aquests canvis si consideren que s'aparten dels protocols metges establerts.
En qualsevol cas, la decisió de ser proactiu sempre és positiva.
ASPECTES NUTRICIONALS - (DEJUNI, DIETA IMITACIÓ DEJUNI, KETO)
L'any 2012 la que en opinió de molts és la revista de medicina més important, New England Journal of Medicine, va publicar ja un article científic sobre models experimentals de neoplàsia, és a dir, d'un creixement anòmal de cèl·lules que poden ser benignes o malignes.
L'article en qüestió demostrava que l'ús racional i programat del dejuni era capaç de reduir el creixement de les cèl·lules tumorals i augmentar la sensibilitat a la quimioteràpia.
L'enfocament clínic d'aquell moment (i actualment) era i és bastant poc inclinat a incloure el dejuni o la dieta que imita el dejuni en la gestió dels pacients oncològics. Per regla general, els metges, inclosos els oncòlegs, reben una formació farmacocéntrica, centrada en l'ús de fàrmacs per a combatre les malalties; i a penes paren esment als poderosos efectes metabòlics de l'aliment i el dejuni.
D'altra banda una de les principals preocupacions dels oncòlegs s'enfoca en la prevenció i el tractament de la malnutrició del pacient oncològic i una a vegades justificada por a l'anèmia i a la pèrdua de massa muscular.
Ja en aquell 2012 l'article publicat en el New England Journal of Medicine, presentava algunes coses molt interessants.
En el llarg i complicat itinerari clínic del pacient oncològic es pot presumir una sinergia entre protecció de l'estat nutricional i cicles de dejuni o dieta que imita el dejuni, amb la primera activitat dirigida a poder aplicar la segona amb seguretat.
Després de dotze anys el paper del dejuni i la dieta que imita el dejuni en la gestió del pacient oncològic ja no és un tema tabú. Els estudis experimentals d'anys anteriors s'han confrontat amb dades clíniques obtingudes tant en persones sanes com en pacients oncològics.
Alguns centres oncològics ja es plantegen protocols de dejuni controlats, previs als cicles de quimioteràpia i dietes d'imitació del dejuni amb format *keto o no.
Les dues dianes concretes d'aquestes pautes són:
El "reforç" dels cicles de quimioteràpia i la disminució d'efectes adversos posteriors.
Quant al reforç cal aclarir que fisiologicamente està demostrat que en moments de manca d'aliment el nostre metabolisme intenta adaptar-se a aquest fet i d'entrada fa que nostres cel·lules adoptin un estat de "protecció".
Evidentment això té un límit que vindrà condicionat per l'estat de la persona i el temps.
Aquest estat de protecció permet en alguna mesura a nostres *celulas no tumorals "escapar" de l'agressió de la medicació de la quimioteràpia. Recordem que aquesta medicació té limitacions per a discriminar cel·lules tumorals de cel·lules no tumorals.
La conclusió final vindria a ser que tot aquell tumor que pot ser operat, presenta un determinat pronòstic, que si posteriorment es rep quimioteràpia i/o inmunoteràpia, es milloren les expectatives i que si s'afegeixen protocols nutricionals en el sentit del dejuni i la maximització de la densitat nutricional, millorem encara més l'expectativa.
Molt lluny de les recomanacions oncològiques habituals de "cal menjar de tot i cinc vegades al dia", probablement un de les pitjors recomanacions nutricionals de la història.
Per no ser certa i per ser a més molt mal interpretada.
Quedi clar que cap dieta cura el càncer, no obstant això, el que mengem i com ho fem pot tenir un enorme impacte en la nostra salut i benestar general.
Capítol a part rep el tema de la suplementació paral·lela als processos terapeùtics i que normalment tampoc reben massa acceptació per part de la medicina oncològica tradicional.
En qualsevol cas hi ha prou práxis d'ús de diferents suplements per a diferents estats oncològics que han ajudat i ajuden els pacients a minimitzar efectes adversos i a millorar expectatives de resolució satisfactòria.